Inici / Exposicions / En procés
En procés
Marina Berdalet
Del 15 al 30 d’octubre de 2022
Cal Ros Espai d’Art
Monistrol de Calders
Descripció
Aquesta exposició té el desig de fer visible el procés creatiu i el lloc on es realitza l’obra: el taller. Pinzells, paleta, pots i tubs de pintura, aiguarràs, llibres, llibretes, papers, cavallets, bastidors, objectes de tota mena, bates i mono de treball, tetera, tassa, infusions… El taller és invisible als ulls de la gent, és com la part posterior de l’escenari o com un laboratori. Per a mi, és emocionant obrir la porta i travessar el llindar que separa el món exterior de la meva intimitat. Aquí el temps s’atura i la reconciliació amb l’existència és gairebé total. Olors, matèria, colors… M’ho permeto tot, sense cap mena de filtre, sense escoltar cap altra veu: només hi soc jo, el meu treball i de vegades la música.
Acostumo a treballar per sèries: hi ha un motiu inicial (conscient o inconscient) que dirigeix la meva atenció cap a un punt. I és llavors quan comença l’aventura, tot estirant el fil: l’art ens connecta amb el més íntim i desconegut de nosaltres mateixos i a mi m’agrada descobrir, a través de la matèria, més coses de mi i de la creació artística.
La pintura -la creació artística- és una feina silenciosa que requereix tenacitat, compromís, rutina, disciplina. La satisfacció (o no) que hi ha sota de cada obra acabada també hi és. I per sobre de tot, i utilitzant les paraules de Paul Valery, m’agrada pensar que, pintant, “presto el meu cos al món per transformar el món en pintura”.
Després d’uns mesos llargs treballant amb foc i fum, el vermell ha començat a tenyir teles i papers i com que no és un color que sovintegi en la meva obra (que considero més aviat austera i d’un color matisat per grisos, ocres, blancs i blaus), puc assegurar que m’ha sorprès. Per tant, sense cap filtre i com qui destapa una ampolla de cava havent-la sacsejat abans ben fort, deixo que les obres vagin sortint sense aturador. Més endavant ja vindrà el moment de la reflexió. No és una sola obra en la qual treballo: són moltes les teles, els papers, els dibuixos… A mesura que descobreixo coses noves vaig aplicant-les en els diferents suports de manera que construeixo a poc a poc el meu llenguatge simbòlic. Començo una tela i una altra i una altra, de mides diferents. Pinto per capes, prenc paciència, esborro, torno a començar, giro i tombo la tela, la canvio de lloc. Fins i tot de vegades la castigo una temporada de cara a la paret. Decidir quan acabo la peça és el més difícil, però cal estar-ne a l’aguait perquè jo crec que l’obra m’ho acaba dient.
Avui, a Cal Ros, he traslladat un bocí del meu taller.
Cal Ros, 15 d’octubre 2022
Marina Berdalet Andrés
