Escalo les torres sonores

Marina Berdalet
Del 20 de setembre al 20 de novembre de 2020
L’Albergueria
Vic

Descripció

El llumí fa una petita i efímera flama rogenca. El canell repeteix una i altra vegada el mateix gest senzill, i més llumins s’encenen i cremen i fumegen.

Olor de sofre
llumeta
escalfor que, si em descuido, crema
[FOC: Despreniment de calor i de llum produït per la combustió d’un cos]
El torterol de FUM gira pujant amunt
[FUM: resultat de la combustió del foc, espelma o brasa. Sistema dispers d’un gas en el qual hi ha partícules sòlides].

I ressona entretant el poema d’Agustí Bartra, Himne d’Ulisses a la terra.

Mare difícil de tantes aurores,
terra de tots, fang estremit d’estel:
cantant-te escalo les torres sonores
on l’esperit esquinça el teu dur vel.
Somiant-te, fràgil i forta, Mare Terra, et veig en tota les teves dimensions.

I present la natura en el vers, penso en el foc: Destrucció. Supervivència. Comunitat. Vida.

Foc que fa fum. Fum, grisos i ocres que el paper reté i transporten a l’origen dels temps: roca, vida, empremta.
[i ciutats negres de fum negre]
I sobre el paper, gest, atzar i dibuix.
Dificultat per dominar la flama.

Atzar en el moviment que dibuixa.
Espelma, barretes d’encens de gruixos, olors i textures diverses, arrel de palosanto, brases de la llar de foc; carbonet… investigo les possibilitats plàstiques de cadascun dels materials.

Oh, deixa que m’endinsi en les boires que alces:
així podré tocar tots els teus brins.
Estén-me sota tes pluges descalces:
així podré besar-te més endins.
Sembraʼm al vent, lligaʼm a les tempestes,
torça’m al foc, puja’m a les congestes:
vull la gran pau clavat als teus destins.

FOC I FUM

Marina Berdalet Andrés

CICLE TRES MURMURIS DE TU

→ L’Albergueria, Vic

→ Escalo les torres sonores

→ Tres murmuris de tu