Terra, aigua, aire
TÈCNIQUES: Pintura i dibuix
ANYS: 2008, 2009, 2010
Descripció
La sèrie TERRA, AIGUA, AIRE realitzada entre el 2008 i el 2010, és un homenatge a la meva mare, morta el 5 d'octubre del 2008. Un centenar d’obres componen la sèrie, peces que van suposar per a mi el meu procés de dol realitzat a través de la pintura.
“El ventre de la terra”, pintada en homenatge a la seva mare desapareguda fa poc, prolonga amb gravetat el desig de memòria i de signes d’amor. En aquesta sèrie la intenció es fa més ombrívola, la tinta imita les llàgrimes, la terra pesa i l’espai espera la llum, l’arbre –isolat o en grup ordenat- afirma la permanència del que viu. Aquí, com en la sèrie de paisatges, el dibuix no és discursiu, abandona la grafia i s’afirma com a pintura. El gest és viu, lliure o ebri, se sent una urgència, una impaciència per retenir el temps i amassar la terra mare, aquella en què tot s’origina.
Així, l’artista reinterpreta incansablement d’obra en obra l’escena originària, volent retenir l’estimació del que fuig.”
MAURICE MAILLARD, pintor i gravador, 2009
Fragment del text escrit per al catàleg de l’exposició CAHIER DE NATURE, Maison des Arts, EVREUX
“…Altres vegades la pintura regurgita de mi com un vòmit. L’origen és la pena, la tristesa, el dolor produït per la pèrdua o la por a ella. No sé quin serà el resultat final, ni m’importa. Només sé que sorgeix d’una necessitat interior. Encara que pot ser que resulti catàrtic –i potser ho sigui en certs moments- la sèrie evoluciona de la mateixa manera: una peça condueix a l’altra. Repetició amb variacions. Petits canvis emocionals que coincideixen amb petites modificacions en l’obra i viceversa, fins que de nou, la sèrie s’esgota per si mateixa. Poc després vaig comprendre que aquesta és precisament la fonamentació de l’artteràpia: la creació com a procés de transformació. I vaig observar de quina manera el treball que vaig realitzar entre el 2008 i 2010 a causa de la mort de la meva mare havia estat, possiblement, un procés artterapèutic. Vaig poder comprovar que una petita transformació en l’obra significava un petit canvi anímic. Em van sorprendre els meus treballs: terra, aigua, peixos i cel, per aquest ordre. Sense decidir per endavant el que pintaria, les obres van fluir de mi com el pas del temps. I a poc a poc, de la solitud negra de la nit, va apuntar tímidament una petita franja de llum entre cel i terra: Ara, clareja”.
MARINA BERDALET ANDRÉS
