Estructures i traços del gest
TÈCNIQUES: Pintura, dibuix, vitrall, tècnica mixta
ANYS: 1989-2024
Descripció
(…) Els dibuixos de Marina Berdalet són per a ella “una prolongació del cos”. El gest repetitiu genera en “capes obsessives” una imatge “que creix com un ésser vivent”, lentament, sense pressa, fins al moment en què “la imatge fixada” li és suficient. Aquest lent treball de repetició, que ella anomena “estructura del gest”, per abstracte que sigui en la seva realització, no prové pas d’enlloc. Retroba en l’inconscient de l’artista els espais i paisatges on la grafia de la vegetació es troba amb extensions d’aigua o de neu, on les corbes es recorden dels turons catalans, on les ramificacions imiten l’arbre. El format dels dibuixos és a la justa mesura dels gestos, i el cos s’investeix totalment de la frontalitat del paper. “El cos és ritme” va escriure Marcelin Pleynet. El traç ritma el pla, genera l’espai, es fa acariciador o més violent, mai agressiu. Els blancs preservats són respiració i alè, repòs i poesia. Per avançar més en la seva recerca, Marina Berdalet canvia el mètode, abandona momentàniament els llapis per la tinta i els pinzells. La grafia es fa més densa, el contrast del negre i el blanc tendeix a dramatitzar la intenció i a inscriure-la en una història de l’art que té en compte l’experiència de mestres moderns. El paisatge neix de les relacions de línies, de taques i de superfícies, més que no d’una voluntat descriptiva que tendiria cap a l’anècdota. Són les grans constants del món visible i la “poètica de l’espai” el que intenten captar els dibuixos de Marina Berdalet.
Maurice Maillard, pintor i gravador
“Sobre el paper, el traç és directe, precís, gestual, repetitiu. A poc a poc, apareix una imatge gràcies a capes obsessives de grafit, que s’escampen per la superfície amb rítmica pulsació, línia rere línia, capa rere capa. El dibuix creix com ho fa també un ésser viu -com un miracle gairebé imperceptible a simple vista. I aquí, en el paper blanc, queda retingut com una imatge congelada. Capa rere capa, lentament i sense pressa, el meu cos prolonga -dins dels límits d’una tela o d’un paper- els traços d’un gest”. Marina Berdalet
Sobre els dibuixos titulats MUDA
MUDA arrela en la sèrie de dibuixos sobre paper Traços del gest, desenvolupada des de l’any 2000, que busca aconseguir la profunditat només amb la línia (llapis de diferents gruixos i dureses i goma d’esborrar). MUDA investiga també les possibilitats del dibuix sobre capes successives de paper blanc impregnat de vernís, que el transforma i el fa translúcid o transparent. El joc plàstic es reforça amb la combinació de valors i qualitats del paper i els seus contorns rectes o esquinçats. L’aplicació de cada capa de paper amarat de vernís obre noves portes: el rastre de bombolles d’aire que ha calgut punxar; arrugues -modificades o no- que s’incorporen significativament a l’obra, canvi del contorn de la capa en arrencar-ne una part que es revela sobrera o no s’aconsegueix aplicar com es volia… La textura del paper, finalment, també queda transformada i remet a la naturalesa, orgànica (pell, membrana, pergamí…) o no (alabastre…).
Pell, pell morta, parracs, fragments conservats de teles, patrons de vestit… reaprofitament de pedaços, renaixement, perllongues, cicatrius, sedimentació i transformació dels materials, capes, porus, arrugues. MUDA.
