Foc i fum
TÈCNIQUES: Dibuix
ANYS: 2020-2023
Descripció
En l’obra plàstica la matèria és part de la creació. Utilitzar una o altra tècnica, escollir un o altre material, és essencial a l’hora de treballar. Però de vegades, crec que és la matèria plàstica la que m’escull a mi i em guia en el procés creatiu. El cas de les obres realitzades amb foc i fum n’és un exemple molt clar.
Anteriorment, ja havia utilitzat aquest material de forma esporàdica, però va tornar a aparèixer durant el temps de pandèmia, coincidint amb la greu malaltia de la meva parella. No recordo de quina manera va començar tot però em vaig trobar, sense ser-ne gaire conscient, dibuixant amb un element plàstic no matèric: el fum, originat pel foc d’una espelma, llumí o fusta de palo-santo. Malgrat ser eteri i molt difícil de controlar, el fum es fixa i deixa empremta en el paper.
El foc és un símbol universal: és l’origen de la humanitat, actua com a metàfora de regeneració, escalfa, dona vida… i també destrueix. La matèria plàstica ens parla de la naturalesa de la pintura o el dibuix i té la capacitat -com l’Art- de connectar-nos també amb aspectes de la mateixa naturalesa humana: amb la fragilitat, la força, l’atzar, la incertesa… El dibuix de foc i fum reflecteix una de les poques veritats de la nostra existència: la no permanència.
Tot i saber que el destí de la Humanitat és aquest, la no permanència, ens aferrem des dels nostres orígens per deixar una empremta del nostre pas pel món, la majoria de les vegades en positiu (encara que no sempre sigui fácil de creure). I la creació artística -capacitat que tothom tenim des de que naixem- és un preciosa, valuosa i necessària manera de fer-ho.
